El costum d’usar el suro com a matèria primera per a la realització de treballs d’artesania té, a les zones sureres, una llarga tradició. Des de la reproducció de monuments de l’antiguitat clàssica en una tècnica anomenada “phelloplàstia” que es remunta al segle XVI fins a la realització de treballs manuals escolars en els estudiants de principis del segle XX, o la realització d’objectes de caire turístic fins a finals del segle passat...

Aquest treball ha donat en diferents moments personatges destacats, les obres dels quals han transcendit els límits locals. Un exemple en seria Robert Remus, qui exposà peces en diferents encontres internacionals i les obres del qual arribaren fins les més altes instàncies del govern dels anys quaranta i cinquanta, fent-se reportatges als medis de comunicació de l’època a nivell estatal i internacional.

Pere Ciurana és hereu de tota aquesta tradició i podem dir que actualment és un dels artesans més rellevants en el treball del suro. La precisió, detall i filigranes de les seves obres el situen en l’elit de l’artesania surera.

La voluntat del Museu del Suro en posar a la llum tot el que estigui relacionat amb el món del suro i donada l’excel·lència de les peces que es volen mostrar, ha motivat la realització d’aquesta exposició.

Un altre motiu per a realitzar l’exposició al Museu del Suro és la gran acceptació d’aquest tipus d’exposicions. Es preveu fer la mostra els mesos d’estiu, moment de gran afluència d’estiuejants a la zona, en aquest context l’exposició pot ser un element afegit d’interès per visitar o revisitar el museu.

L’obra de Pere Ciurana
Pere Ciurana i Costa, va néixer a can Batet de Castell d’Aro, l’any 1946, lloc d’on ve el nom amb què se’l coneix.
Des de jove es va dedicar a la pagesia, i ja a l’edat de 12 anys va construir un cotxe -es pot contemplar en aquesta exposició- que deixava entreveure la seva traça amb els ganivets i el suro. En complir els 27 anys es traslladà a viure a Santa Cristina d’Aro. L’any 1980 deixà les terres i es dedicà professionalment, durant dotze anys, a l’artesania de suro. A partir d’aleshores ha combinat la feina amb les manualitats.
L’any 1993 realitzà la seva primera exposició de quadres i capses a la sala de l’antiga Estació de Santa Cristina d’Aro, on les seves peces van impactar fortament els nombrosos visitants.
Des de llavors, ha construït vaixells (algun amb més de 1.500 hores de feina), motocicletes, trens i màquines d’escriure. Hi ha una part més tradicional, que recull la manera de fer dels antics artesans surers, que es reflecteix en les caixes decorades o les maquetes de vaixells, on es demostra la seva capacitat del treball en filigrana.
La part més innovadora de la seva obra seria la reproducció d’objectes diversos, com les motos o les màquines d’escriure, elements reproduïts a escala i amb tots els seus detalls, sens dubte una de les parts més espectaculars de l’exposició. Una col·lecció formidable que posa de manifest la gran habilitat de les seves mans i una immensa paciència.